Jo no m'he dedicat mai a la docència ni crec que ho faci, però, en canvi, sí que m'agrada estudiar idiomes i tot el que hi està relacionat. Per això, crec que aquesta assignatura m'ajudarà a entendre millor com ha estat el meu procés d'aprenentatge de llengües.
La meva experiència com a aprenent de llengües:
La meva escolarització va començar a mitjans dels anys 60, en ple franquisme. Tot i això, sóc dels afortunats que van poder ser escolaritzats en català, la meva llengua materna. Això és així perquè la meva escola formava part d'un col·lectiu (CEPEPC, Rosa Sensat) que lluitava per l'escola pública catalana. El que recordo del procés d'alfabetització és que, per ideari de l'escola, no fèiem servir llibres de text.
La meva llengua segona era el castellà, i a l'escola el fèiem com una assignatura més. No tinc records clars de com eren les classes. De tota manera, el castellà el vaig aprendre tant a l'escola com fora d'ella, perquè per a mi era (i és) una llengua ambiental. Com a llengua estrangera, a l'escola s'estudiava el francès a partir dels 12 anys (eren altres temps). Quan vaig començar el Batxillerat (BUP i COU) em vaig decantar per l'anglès i, suposo que pel nombre d'alumnes a l'aula, es treballava molt més la gramàtica i l'expressió escrita, que l'oral.
Com que sempre m'ha agradat estudiar idiomes, fora de l'ensenyament formal vaig continuar fent francès i anglès, i, a més, vaig començar a estudiar rus, segurament una de les experiències més enriquidores fins al moment. Pel que fa al francès i l'anglès, els professors eren nadius i es potenciava molt l'oralitat (diàlegs en parelles, situacions o “escenes” que es representaven davant del grup, etc.). L'anglès m'agradava tant, que després vaig fer la Llicenciatura en Filologia Anglesa.
Pel que fa al rus, estudiar-lo era una de les coses que des de petita volia fer “quan fós gran”. I les meves expectatives es van veure superades amb escreix. La llengua em va “enganxar”. L'he estudiat durant uns 10 anys (a l'EOI, a l'EIM de la UB, professors particulars), però els que recordo amb més intensitat són els primers tres anys. La meva professora era una “nena de la guerra” (se la van endur a la URSS durant la Guerra Civil i va tornar de gran a Catalunya) i amb ella vaig aprendre molt, de llengua i de la gent que la parla.
2 comentaris:
Wow! m'he quedat alucinada amb això del rus, qué bé!! podries introduir-nos només una mica al tema, quatre paraules... sento curiositat ^^
I lo de l'escola sense llibres, m'ha deixat sense paraules.
Bé, ens veiem per classe,
Inma
Això del rus és molt llarg d'explicar. És una llengua apassionant (bé, com totes, no?) i que m'ha gratificat molt: amics, experiències. Si tens curiositat per alguna cosa en particular, m'ho dius i en parlem.
A l'escola en comptes de llibres de text, les mestres ens proporcionaven els materials per a cada tema que treballàvem en forma de dossiers i coses així. Llibres de lectura sí que en teníem! Molts!
Publica un comentari a l'entrada