Per començar, una confessió: aprendre, el que es diu aprendre llengües en línia, no ho he fet mai. De fet, el meu contacte amb el món tecnològic ha estat molt tardà. El primer ordinador el vaig tenir a la feina, i recordo que al principi ningú no entenia per què havia d'aprendre un programa informàtic, el WordPerfect (una resta arqueològica que vosaltres no deveu conèixer), per fer una cosa que ja es podia fer amb una màquina d'escriure elèctrica. I Internet encara va trigar uns anys en arribar!
Amb això vull dir que el meu aprenentatge de llengües va ser totalment 'atecnològic' (aquesta paraula no l'he trobada al diccionari, però és la que a mi em serveix): llibres text, fotocòpies, transparències, pissarra. El 'boom' de les noves tecnologies ha esclatat quan jo ha havia fet la major part del meu aprenentatge de llengües. Fins i tot la llicenciatura de Filologia Anglesa a la UB, els anys 1990, no contemplava l'aprenentatge de l'anglès en línia. Amb prou feines, alguns professors feien presentacions de Powerpoint. Ara, tot s'ha de dir, la finalitat de la llicenciatura no era (ni és) l'ensenyament de la llengua, que se suposa que ja has de saber quan comences la carrera. Si no recordo malament, dels 300 crèdits totals, només 12 són estrictament d'aprenentatge de la llengua.
Ara bé, com que penso que l'aprenentatge d'una llengua és una cosa que saps quan comença, però no quan s'acaba, perquè, de fet, no s'acaba mai, el que sí que he fet és intentar mantenir 'a posteriori' el que havia après, amb plataformes d'autoaprenentatge. Una que m'agrada força és per a l'aprenentatge del rus (http://www.russnet.org/online.html), malgrat que no respon a un enfocament comunicatiu.
Ara que amb el grup de wiki hem estat buscant informació sobre l'aprenentatge de llengües a la web 2.0 he descobert tota una altra manera d'entendre l'ús d'Internet, que em sembla ideal per aprendre l'ús real d'una llengua. El fet que, a part dels materials didàctics que s'han d'aprendre, tinguis l'oportunitat d'interactuar amb parlants nadius, tant per escrit (blocs, wikis, xats) com oralment (podcasts, webcams), que poden corregir els errors que fas, igual que tu pots corregir els que ells fan quan parlen la teva llengua materna, és una filosofia de l'aprenentatge de llengües que jo no havia vist fins ara, i que em sembla molt positiva. En un món tant competitiu i tan dirigit per interessos econòmics, això de crear una xarxa social col·laborativa que només busca construir el coneixement entre tots (tots ens ajudem i ens beneficiem alhora), en una relació d'igual a igual, és una alenada d'aire fresc que ja feia falta. Encara no puc parlar d'una experiència concreta amb aquest tipus d'aprenentatge en línia, però m'he inscrit al primer curs de xinès mandarí d'una d'aquestes plataformes de la web 2.0 i estic segura que serà una experiència positiva, a part del poc o molt que pugui aprendre.
L'avantatge més important que veig en l'aprenentatge de llengües en línia és que fomenta molt l'autonomia de l'aprenent. Tu mateix gestiones el temps, la progressió, etc., i això permet superar els límits que un ensenyament presencial imposa (horaris i llocs concrets, terminis de presentació de tasques, etc.). Quan estàs treballant, estudiant o tens obligacions familiars, sovint les limitacions horàries no permeten seguir un curs presencial amb normalitat. D'altra banda, l'inconvenient més gran que trobo és que cal ser força constant i disciplinat, per tal que l'aprenentatge en línia no es converteixi en allò que a vegades passa: fer en un dia tota la feina que hauríem hagut de fer en un mes.
Aquí va l'acudit d'en Forges. Que consti que no em sento identificada amb els personatges!
