L'avaluació

Què puc dir de l'avaluació? L'he experimentat moltes (moltíssimes) vegades, però gairebé sempre ha estat sumativa, més que formativa; i normativa, més que ipsativa o criterial.

Durant el temps de l'escola (quan feia EGB), fins a 6è, no recordo haver fet exàmens típics. L'avaluació era continuada i qualitativa, es basava en l'activitat a classe, en el progrés que anàvem fent diàriament, i no teníem proves finals perquè no calia. Les mestres ens coneixien molt bé, sabien què fèiem cada dia, com treballàvem, què havíem assolit. Era un sistema ideal, que no ens carregava de tensió als alumnes i, en canvi, servia per poder orientar les classes segons les necessitats que s'anaven observant: si calia repassar conceptes, treballar aspectes que en principi no s'havia previst, etc. Per tant, era una avaluació més formativa, tant pel que fa a l'aprenentatge de català i castellà, com al de francès (la llengua estrangera que estudiàvem).

El canvi a l'Institut sí que va ser radical. Allà l'avaluació era exclusivament sumativa i quantitativa en totes les assignatures, inclòs l'anglès. Ens ho jugàvem tot en els exàmens, i no recordo que el que fèiem a classe tingués massa pes en les qualificacions finals. El que manava era la nota final de trimestre o de curs. Això està en consonància amb el que vaig aprendre d'anglès: poquíssim. Evidentment, l'avaluació també era normativa.

L'avaluació sumativa i normativa també la vaig experimentar quan estudiava rus, perquè el que es valorava era l'assoliment d'uns coneixements que venien fixats pel llibre de text. Ara bé, tot i que la nota final venia determinada pels exàmens, les professores també valoraven la feina que es feia diàriament a classe, l'interès, la participació, la feina a casa, etc. Així, doncs, tot i que al final obteníem una qualificació (quantitativa), hi havia una part que s'assemblava una mica a l'avaluació continuada. Amb l'anglès la meva experiència també és força similar: comptaven els exàmens, però també totes les petites tasques que fèiem diàriament a classe.

El tipus d'avaluació més idoni, segons la meva opinió, és l'avaluació continuada i formativa: la feina diària és el que compta. També em sembla idoni que la referència per avaluar siguin definicions explícites de coneixements i competències (criterial), més que qüestions genèriques com “dominar l'aspecte perfectiu/imperfectiu en els verbs russos” o “utilització del gerundi en català”.

Pel que fa als propòsits d'avaluació, crec que he fet de tot, si no em limito als coneixements de llengües. He fet proves d'adscripció, com, per exemple, les proves de nivell que vaig fer per començar a estudiar anglès a l'Institut d'Estudis Nordamericans, o rus a l'Escola d'Idiomes Moderns de la UB. També he fet exàmens de competència, que van des dels que vaig fer per treure'm el carnet de conduir, fins als que em van servir per tenir el First Certificate, el Diploma de Suficiència en llengua russa de la UB, o els nivells C, D i G de la Junta Permanent de Català. Evidentment, d'assoliment (fi de curs) també n'he fet -suposo que la majoria han estat d'aquest tipus-, i d'aprenentatge o progrés n'he fet alguns, per exemple, a la llicenciatura de lingüística. Els instruments d'avaluació han estat múltiples. Els exàmens de llengües (rus) tenien una part d'omplir buits, tests d'elecció múltiple, entrevistes orals i expressió escrita (assaig escrit). En algunes assignatures de lingüística l'avaluació s'ha basat en treballs fets en equip, en comptes d'exàmens (o a més a més dels exàmens), i alguns exercicis o pràctiques que es puntuaven.

D'experiència memorable (per dolenta), se m'acuden els exàmens d'oposicions que vaig fer per ser funcionària de la Generalitat. Dic dolenta (tot i que els vaig aprovar!!), pel que impliquen aquest tipus d'exàmens: només demostres que has memoritzat una sèrie de temes que no t'interessen per a res, amb una competència ferotge perquè el company del costat no tregui millor nota que tu (i no et tregui la plaça), després d'haver passat mesos i mesos estudiant, i sabent que el tribunal va amb l'objectiu de fer una criba i eliminar tanta gent com pugui. Cada cop que me'n recordo...

Bé, per acabar amb bon gust de boca, inclouré un d'aquests acudits que tant m'agraden: