Les metodologies

Parlar de quines metodologies he experimentat com a aprenent de llengües em resulta igual de difícil que parlar de les teories lingüístiques o psicològiques, perquè els records que en tinc són més aviat borrosos. Mirant les característiques de les diverses metodologies, crec que no n'hi ha cap que jo hagi experimentat al 100%. Sempre hi ha aspectes que reconec, però n'hi ha algun que no encaixa amb el que he viscut. El que potser em resulta més fàcil és dir quines metodologies no he viscut: ni la gramàtica-traducció ni, desgraciadament, enfocaments comunicatius.

En l'aprenentatge del rus el que vaig experimentar va ser el mètode directe. Des del primer dia l'única llengua d'ús a classe va ser el rus, si més no per part de la professora. Els alumnes, de tant en tant, comentàvem coses en català entre nosaltres. Això sí, quan la professora ens sentia, venia i ens deia “по-русски” (“en rus”), i llavors havíem de canviar de llengua. No traduíem les frases que treballàvem a classe, i el vocabulari... bé, en alguna ocasió, quan la paraula era una mica complicada d'entendre (per exemple, algun concepte abstracte), sí que la professora ens en donava la traducció. Però això no era habitual. La llengua parlada tenia importància, fèiem molta pràctica de conversa, però també treballàvem molt la gramàtica, cosa que no quadra amb el mètode directe. Una altra cosa que tampoc quadra és que sí que fèiem servir llibre de text. Per cert, l'acabo de recuperar (el tenia al poble) i és tota una troballa. Editat el 1977 (la URSS pura i dura), amb exercicis estructurals de combinació d'elements, exercicis de repetició i uns textos... L'ensenyament era programat, amb unitats petites que anaven de més senzill a més complex.

Amb l'anglès la metodologia va ser més aviat oral i situacional. M'ha fet gràcia veure que un dels cursos d'anglès famosos d'aquesta metodologia és el Kernel Lessons, que és precisament un dels llibres que vam fer servir a classe. Els professors eren nadius i a classe sempre es feia servir l'anglès. La base de l'aprenentatge era l'oralitat i els professors feien servir molt les situacions per introduir ítems lingüístics nous. Recordo que fèiem força pràctica d'escoltar, i era la meva creu, perquè la qualitat de so era molt dolenta (volum molt baix, soroll ambiental, etc). No vaig entendre mai per què els enregistraments se sentien tan malament, si se suposa que eren materials didàctics.

L'eficàcia o la inutilitat d'una metodologia sempre depèn dels objectius i els interessos que té cada persona quan comença a aprendre una llengua. A mi, pels meus interessos, em semblen més eficaços els enfocaments comunicatius, encara que no els hagi experimentat personalment. Crec que és fonamental adquirir competència comunicativa, conèixer l'ús real de la llengua, en situacions reals, i això les metodologies que jo he experimentat no ho tracten adequadament.

Entre el mètode directe i la metodologia oral i situacional no sabria dir quina em sembla més eficaç i quina més inútil. Si tinc en compte els resultats (el nivell de competència que he adquirit), les dues metodologies m'han anat més o menys igual: en les situacions en què he hagut d'usar l'anglès o el rus, he pogut mantenir el mateix tipus de converses, resoldre el mateix tipus de situacions, etc. Ara bé, a nivell de tractar els interessos dels alumnes i motivar-nos, la metodologia utilitzada a les classes de rus va ser molt pitjor. El que ens pogués interessar no comptava per a res. Un exemple: els textos que havíem de llegir eren d'allò més “interessants i engrescadors”. N'hi ha un que es titula (traduït): “La nostra Clava (diminutiu de Clàudia) és diputada del Sòviet Suprem de la URSS”. A que et vénen ganes de llegir-lo? D'altra banda, la metodologia utilitzada a les classes d'anglès intentava motivar-nos més, despertava el nostre interès tractant temes més propers a nosaltres.

Per tal de facilitar l'aprenentatge, crec que en una metodologia és fonamental la motivació de l'alumne. Per això, s'ha d'intentar satisfer els interessos que els alumnes puguin tenir (selecció d'activitats que es faran a classe, exercicis, temes, etc.) i evitar que els alumnes s'avorreixin. Un altre aspecte important és fomentar la creativitat dels aprenents. Una metodologia que m'agrada molt en aquest sentit és la de projectes. La multidisciplinarietat permet que, a part de la llengua, s'aprenguin altres continguts i s'adquireixin altres habilitats i estratègies (al marge de les lingüístiques).

Per cert, no trobeu que aquest podria ser un enfocament comunicatiu, que posa l'èmfasi en l'ús de la llengua en situacions reals?